A la Parròquia de Sant Sadurní posem La família en el centre i treballem perquè totes elles puguin estimar-se més i millor. Déu, per contra del que alguns havíem pensat, no és un intrús sinó qui ens uneix més. Tenim un projecte per les famílies, estiguin en el moment que estiguin. Estimem la família i volem ajudar-la a créixer. Sabem com fer-ho per esdevenir famílies sanes. El projecte de família és clau. 'amor entre tots els de casa i envers Déu, que "és amor". Si voleu venir, ens alegrarem de conèixer-vos i d'ajudar-vos en tot el que puguem.
TOTS SANTS
HALLOWEEN
DIA DELS DIFUNTS
«Ell no és Déu de morts, sinó de vius.»
Mc 12,27
A l'Església Catòlica celebrem l'01 de Novembre la festa de Tots Sants. És a dir, totes les personas que han sigut santes, incloent aquelles que han viscut una vida santa en l'anonimat. Per altra banda, el 02 de novembre és conegut com el Dia dels Morts, una celebració en la que es prega per l'ànima de les persones que han traspassat. I darrerament, en el nostre país, ha començat a celebrar-se una fiesta aliena: Halloween (el 31 d'octubre), que té arrels pre cristianes i per la seva vistositat i comercialització (és fàcil trobar joguines, disfresses, guarniments, pel·lícules i tot tipus de productes per tot arreu) crida molt l'atenció de nens i joves. I també la d'alguns adults!
T'invitem a fer un repàs d'aquestes tres celebracions perquè puguis informar-te, formar-te i decidir quina és la que connecta veritablement amb les nostres creences i la nostra espiritualitat catòlica.
A més a més, com sempre, trobaràs curiositats, música, idees pels petits...
Dia de Tots Sants
Per començar, QUÈ ÉS SER SANT?
«Sigueu sants com el vostre Pare celestial és sant.»
Mt 5,48
Els bons pares no demanen ni exigeixen als seus fills aquelles coses que saben que no poden fer. Déu, el Pare perfecte, ens demana ser perfectes en santedat i de fet ser sants és l'aspiració que tots com cristians hauríem de buscar.
Però què és ser sant? Es tracta d'una proposta a la que només poden arribar els mossens o les monges? La idea és pregar tot el "sant" dia, convertir-se en missioner a l'Àfrica o anar-se'n al desert en pla anacoreta?
No necessàriament! L'Església venera sants nens, joves, adults i vells; casats i solters; tenim sants que van portar una vida de pecat abans de la seva conversió -Sant Agustí n'és un clar exemple- i d'altres que van ser sants de "tota la vida", com la Teresa de Lisieux.
I encara que la santedat és un do de Déu (o sigui, un regal que Ell ens fa), també és una elecció i una decisió personal.
I com puc ser sant?
La idea bàsicament és viure la vida en clau cristiana i estar units a Jesús a través de 3 àrees (i això no significa que mai no t'equivoquis ni pequis...):
-
EUCARISTIA. Rebent a Jesús ens unim a Déu i, participant del seu amor, és més fàcil portar una vida "com Déu mana". Portar la vida a la Missa i la Missa a la vida. Que rebem el Cos de Crist no és només per "sentir-nos bé" sinó perquè Déu transformi la nostra vida, li deixem treure de nosaltres la nostra millor versió de nosaltres mateixos i portem el seu amor al nostre món.
-
LA PREGÀRIA. Qui estima algú, pensa en aquell "algú". Per continuar units a Jesús, hi ha dues grans maneres: una la pregària i l'altra, la caritat. Pregar ens uneix a Jesús, ens ajuda a seguir connectats espiritualment amb Ell. Es tracta de viure en la seva presència. Som fills i filles de Déu i estimem el nostre creador i Pare bo. Déu segueix present entre nosaltres i ens segueix estimant en Jesús, que és viu! Si no saps com començar mira els nostres Recursos per a pregar.
-
LA CARITAT. Seguim estimant Jesús en els germans. Els altres no són Déu però Déu està en ells. Estimem Déu sobre totes les coses, i Ell ens recorda la dignitat que tothom té; per això estem cridats a estimar tothom. És en les activitats de cada dia que es camina en santedat. No importa l'edat que tinguis! I la majoria de vegades no són heroïcitats, és ajudar, escoltar i estimar els altres, els teus amics, els teus companys de feina, el teu marit/la teva dona... I també aquelles persones que no et cauen tan bé (això és complicat, de vegades oi?).... No criticar, ser humil, treballar honradament, ser pacient, buscar que en els nostres ambients (feina, escola, comunitat de veïns, a l'esport...) hi hagi pau. Que es noti que ets feliç perquè saps que Déu t'estima!
+ AJUDES
LA BÍBLIA. Llegir la Paraula de Déu cada dia i, sobretot, intentar posar-la en pràctica, és un pas molt important per apropar-nos a Déu i fer la seva voluntat. A evangeli.net pots trobar l'Evangeli del dia, comentat per mossens i en 9 idiomes. I a la nostra web, l'Evangeli de Diumenge passat i del proper, per meditar-los.
-
Si vols aprofundir què significa ser sant ara, pots llegir l'Exhortació del Papa Francesc Sobre la crida a la santedat en el món actual (2018).
-
Si aquest és un tema que t'interessa...
6 CURIOSITATS del Dia de Tots Sants
-
Originalment se celebrava al maig i només a Roma. És complicat trobar els orígens d'aquesta festa, però es creu que el Papa Bonifaci IV va ser el primer en celebrar el Dia de Tots Sants, el 13 de maig de 609 i sols a Roma. Un segle més tard, el Papa Gregori III va canviar la data a l'01 de novembre i, finalment al 837 el Papa Gregori IV va convertir aquesta celebració en universal.
-
Se celebren els sants anònims. Segur que si tens uns anys has conegut o sentit parlar de persones súper bones i súper santes, encara que ningú no les conegui (fora de la seva família, amics, barri...) ni estigui la seva imatge a cap església. El Dia de Tots sants també celebrem aquests sants "desconeguts","de la puerta de al lado", com diu el Papa Francesc.
-
És Missa de precepte. El Dia de Tots els Sants és una gran festa per l'Església catòlica i per aquesta raó també se celebra amb una festa, és a dir, la Missa. Moltes persones amb noms "diferents" o de sants desconeguts celebren aquest dia el seu sant :)
-
Es complementa amb el dia dels fidels difunts. Que se celebra el dia després, el 02 de novembre. En aquest dia, del que parlem a baix, preguem per la salvació de les persones que han mort i per les ànimes del Purgatori.
-
Perquè a Catalunya es mengen castanyes i panellets? Originàriament, aquesta festa es feia el dia de Tots Sants i darrerament ha passat al capvespre. Té el seu origen al segle XVIII i prové dels antics àpats funeraris en què només se servien llegums, fruita seca i panets. Mentre es torraven les castanyes, es pregava el Rosari.
-
Holywins a Espanya... A moltes regions d'Espanya, l'Església diocesana, a cada cop més parròquies, per contrarestar la influència del Halloween, que és una festa pagana i amb referències a la mort molt allunyades del cristianisme, ha intentat crear una nova tradició: Holywins (la santedat guanya...). En ella es proposa que els nens es disfressin de sants en comptes de monstres, bruixes o dimonis.
MÚSICA que t'eleva al Cel...
Com que a l'equip de la web de Parròquies Montornès ens encanta la música, hem buscat algunes cançons de santedat "xules" per la teva playlist. Perquè estem convençuts que com diu la frase que s'atribueix a Sant Agustí: "El que canta prega dues vegades". Així que et convidem a pregar per dos! (i a ballar amb l'alegria de sentir-te estimat per Déu i cridat a ser sant!)
I si vols compartir amb nosaltres una cançó que et connecti amb la santedat...
I per fer EN FAMÍLIA..
Saps què és l'hagiografia?
Hagiografia és la paraula que s'utilitza per referir-se al text que explica la vida dels sants. Conèixer com van viure i què van fer pot ser súper positiu, exemplar i edificant per tots :)
I pels nens, et proposem una idea molt "xula". Al Blog El Rincón de las Melli pots trobar dibuixos imprimibles de molts sants... Trobeu el sant del vostre fill o filla i pinteu-lo! A més, podeu buscar junts a internet la seva vida.
Altres representacions de sants súper boniques, les pots trobar a la pàgina de FB de Católicos Cartoon. Algunes inclouen una cita del sant al que fan referència (us treuran un somriure algunes!).
Dia dels Difunts
QUÈ CELEBREM en els Dia dels Difunts?
«Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tot aquell qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna. I jo el ressuscitaré el darrer dia.»
Jn 6,40
Pels catòlics, la mort és només un pas cap a la vida eterna. De fet, la nostra esperança és que Jesús, que va vèncer la mort, ens ressusciti amb Ell.
La Commemoració de tots els fidels difunts és una celebració que enllaça amb Tots els Sants. Aquest dia, moltes persones van als cementiris per pregar pels seus familiars i amics. El que és clar és que no es prega als morts, es prega Déu per ells, per la seva ànima, especialment d'aquells que són al Purgatori.
Què és el PURGATORI?
El Purgatori és un concepte que l'Església va desenvolupar al segle XII. No és un lloc, sinó un estat en què es troba la nostra ànima després de morir i en el que va sent "purificada" dels pecats que hagi pogut cometre.
Molts sants han tingut visions vinculades amb el Purgatori, com Francesca Romana, Catalina de Siena, María Faustina Kowalska o Brígida de Suècia, i quasi totes coincideixen amb l'anhel de les ànimes per veure Déu. Algunes, a més a més, han afirmat que la Mare de Déu visita a aquestes ànimes.
Per ajudar a les ànimes a purificar-se, tu també pots contribuir
de forma molt senzilla i bonica... Com?
-
Mitjançant la pregària, oferint la Missa i la Comunió que tu reps per aquestes ànimes.
-
Fent bones obres i sacrificis personals, oferint allò que facis per ajudar-les a purificar-se.
3 CURIOSITATS vinculades a una peli entranyable...
(... Però poc cristiana. Que això no és dolent, només que s'ha de tenir en compte, quan la vegis i la comenteu amb els fills)
Coco és una de les pel·lícules animades més entranyables (i boniques) que s'han fet als darrers temps. A més de mostrar una part de la cultura mexicana (amb les seves calaveres -calacas, que diuen allí- ), inclou valors de família i respecte per les persones grans (molt arrelats en aquest país). Malgrat tot això, és una pel·lícula que reflecteix una fantasia sobre la mort sense cap punt de vista espiritual, i té com a base algunes de les creences prehispàniques sobre la mort. Aquí 3 idees de com s'entenia la mort a la cosmogonia (relat mític sobre els orígens del món) asteca.
1. Fusió de cultures. Quan els espanyols va arribar a Amèrica hi havia un gran nombre de tradicions, que van intentar adaptar i cristianitzar. Els missioners no van poder fer oblidar tots els rituals dels asteques relacionats amb la mort i van adaptar-ne alguns que es van portar al dia dels fidels difunts cristià.
2. L'inframón, el "lloc dels descarnats". Els asteques pensaven que les persones que no morien a la guerra, ofegats a l'aigua o durant el part (les dones), anaven al Mictlán, el lloc dels descarnats, sense importar com s'havien comportat en la seva vida. Un lloc on els morts descansaven i on no passava res.
3. L'"altar de muertos." Aquesta és una tradició mexicana que encara es fa a algunes cases i als cementiris i que ha estat impulsada pel Ministeri de Cultura del país nord-americà, per evitar l'allau del Halloween que els arriba dels Estats Units. De fet, la gent de les classes més populars passa la nit davant les tombes i deixa a un altar les coses que més li agradaven al mort (menjar, begudes, cigarretes, joguines...) amb la idea de que l'esperit del mort sortís aquesta nit de la tomba i mengés i begués l'"essència" d'això que tant li agradava quan estava viu. Fins i tot, és possible trobar persones molt humils que et diuen que l'esperit del mort li treu el gust al menjar i a les begudes.
Aquesta tradició ve de la concepció pre hispànica que creia que el mort havia de fer un viatge i passar per 9 àrees distintes i terrorífiques dintre de l'inframón, on el cos es podria fins a convertir-se només en ossos. A l'altar prehispànic es posava tot el que el mort podria necessitar per aquest viatge (una mica és similar amb el que passava amb els egipcis i els grecs). L'altar de muertos només es parava per 4 anys. No era per recordar al mort, sinó per ajudar-lo a arribar al repòs a l'inframón amb la deessa Mictecacíhuatl i el seu marit, el déu Mictlantecuhtli... I per cert, ets capaç de pronunciar aquests noms en veu alta?! ;)
I si tens nens i t'agradaria que es formessin en virtuts i coneixement catòlics...
Halloween
Llaminadura o entremaliadura
Connectes amb la festa de Halloween?
-
El Halloween és una festa precristiana, d'origen celta, en la qual se celebrava el final de la collita. El seu nom gaèlic és Samhain i significa "el final de l'estiu“ ja que s'acomiadaven del déu Lugh, déu del sol, i finalitzava l'any.
-
Els celtes pensaven que durant el Samhain, l'esperit dels morts visitava el nostre món. Els sacerdots (druides) feien rituals d'endevinació, ofrenes al déu de la mort i sacrificis humans. A aquesta nit es pensava que es trencaven les barreres de l'espai-temps i això feia aquesta nit propícia per fer rituals de màgia.
-
A les cases no s'encenia cap foc, per tal que els esperits dolents no entressin. Els druides encenien fogueres als turons i es representava, amb màscares, com els esperits del mal perseguien als humans. L'endemà endevinaven el futur "llegint" les cendres i els ossos dels humans sacrificats. Quan els romans van conquistar la regió de Bretanya, van prohibir aquests sacrificis.
-
Amb el cristianisme, aquesta festa es va sincretitzar i es va convertir en "All Hallow´s Eve", és a dir, el capvespre de tots els sants. D'All Hallow´s Eve ve la paraula Halloween.
-
Quan els Irlandesos van anar a Amèrica (a partir de 1865), van portar aquesta tradició, que té unes arrels paganes, completament desvinculades de la vida i l'esperança en la Resurrecció de Jesús (i la nostra) i l'amor de Déu.
-
L'expressió "Llaminadura o entremaliadura" (trick or treat) prové de la llegenda de Jack-o'-lantern, qui suposadament va pactar amb el dimoni i que vaga pels pobles, perquè no el volen ni al cel ni a l'infern. Les carabasses tallades amb cares també es denominen en anglès com aquest personatge. Altres llegendes que s'expliquen en aquesta celebració són la de Sleepy Hollow, el genet sense cap, o la de la Bloody Mary, que fa referència a l'assassinat d'una noia.
-
Un dels aspectes més foscos de la festa de Halloween és la seva vinculació amb el satanisme. Per les persones que no estimen Déu, aquesta celebració és considerada com l'inici de l'any i la seva festa arreu del món inclou ritus com els sacrificis d'animals o el sacrilegi. En certs països del món es fan vigílies a les esglésies per evitar el furt d'hòsties consagrades.
-
Aquesta celebració es va convertir en un negoci impressionant: segons la pàgina Retail Dive només als Estats Units cada habitant del país va gastar-se 73 euros el 2019. El país tenia llavors 382,2 milions de persones.
-
El malbaratament d'aquesta festa als Estats Units també és patent: 18.000 carabasses que podrien cuinar-se i menjar-se són llençades a les escombraries; 99% de les bateries (utilitzades a la decoració) no es reciclen i 12,500 tones de disfresses també es llencen! (aquí pots veure més dades). I en clau local, ens consta que els últims 2 anys a alguns pobles del Vallès Oriental hi ha hagut joves llençant ous, quan molt a prop nostre Càritas dóna menjar als més desfavorits! (Aquesta contaminació i aquesta manera de llençar el menjar sí que fa por...).
En conclusió, si pensem una mica... Halloween és una festa de déus pagans, de por, de mort, de màgia obscura... Però també és un negoci i un producte molt aliè a la nostra cultura.
Sense ser exagerats o haters, tu pots decidir fins a quin punt Halloween connecta amb el que vols per tu i la teva família?