Diumenge, 24 de Setembre 2023

 

Diumenge 25 (A) de durant l'any

 

Text de l'Evangeli (Mt 20,1-16): En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Perquè el regne dels cels és semblant a un amo de casa que sortí a primera hora del matí a contractar operaris per a la seva vinya. Havent quedat d’acord amb els operaris en un denari al dia, els envià a la seva vinya. I havent sortit cap a l’hora de tèrcia, veié altres que estaven a la plaça ociosos, i els digué: “Aneu també vosaltres a la meva vinya, i el que sigui just us ho donaré”. I ells hi anaren. Sortí novament cap a l’hora de sexta i a la de nona, i feu de manera semblant. Cap a l’hora onzena sortí i en trobà d’altres parats, i els digué: “Per què esteu tot el dia ociosos?” Li diuen: “Perquè ningú no ens ha contractat”. Els diu: “Aneu també vosaltres a la vinya”.

 

Arribat el vespre, diu l’amo de la vinya al seu administrador: “Crida els operaris i dona’ls el seu salari, començant pels últims fins als primers”. I havent vingut els qui havien arribat cap a l’hora onzena, reberen un denari cada un. I venint els primers, pensaven que cobrarien més, però reberen també ells un denari cada un. I prenent-lo, murmuraven contra l’amo de la casa, dient: “Aquests últims han treballat una hora, i els has tractat igual que nosaltres, que hem suportat el pes del dia i de la calor!”. Però ell, responent a un d’ells, digué: “Amic, no et faig cap tort. ¿No vas quedar d’acord amb mi en un denari? Agafa el que és teu, i ves-te’n. A aquest últim, vull donar-li com a tu. O ¿no m’és lícit fer amb allò meu el que vull? O ¿el teu ull és dolent perquè jo soc bo?”.

 

Així, els últims seran primers, i els primers últims».

​

​

Diumenge, 17 de Setembre 2023

 

Diumenge 24 (A) de durant l'any

 

Text de l'Evangeli (Mt 18,21-35): En aquell temps, Pere s’acostà, i li digué: «Senyor, quantes vegades pecarà contra mi el meu germà, i el perdonaré? ¿Fins a set vegades?». Li diu Jesús: «No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.

 

I així, el regne dels cels s’assembla a un home, un rei, que va voler passar comptes amb els seus servents. I havent començat a passar-los, li’n van portar un que devia deu mil talents. I no tenint amb què pagar, l’amo manà que fos venut ell, i la muller, i els fills, i tot el que tenia, i que se li pagués. I llançant-se el servent als seus peus, es prosternà, i li deia: “Tingues paciència amb mi i t’ho tornaré tot”. Però compadit el senyor d’aquell servent, el deixà anar i li condonà el deute. I quan sortí aquell servent, es trobà amb un dels seus companys que li devia cent denaris, i agarrant-lo l’ofegava, dient: “Torna el que deus!”. Llançant-se, doncs, als seus peus, aquell company el pregava, dient: “Tingues paciència amb mi i t’ho tornaré”. Però ell no ho volgué, sinó que anà a ficar-lo a la presó fins que tornés el deute.

 

Veient els seus companys el que succeïa, s’entristiren molt i anaren a contar al senyor tot el que havia passat. Aleshores el cridà el seu senyor, i li digué: “Servent malvat, tot aquell deute te l’havia condonat perquè m’ho vas suplicar. ¿No esqueia que també tu et compadissis del teu company, com jo m’he compadit de tu?”. I enrabiat el senyor, el posà a mans dels botxins fins que pagués tot el deute. Així també el meu Pare celestial farà amb vosaltres, si cadascun no perdona el seu germà de tot cor».